Es consideren residus municipals aquells residus generats als domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis. Igualment es contemplen com a residus d’aquest tipus els que no tenen la consideració de residus especials i que per la seva naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en aquests llocs o activitats. A més, també es cataloguen com a residus municipals els procedents de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; mobles, utensilis i vehicles abandonats; els residus i enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.
Un subgrup d’aquests residus el constitueixen els residus comercials, definits com aquells residus generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i l’engròs, hoteleria, bars, mercats, oficines i serveis. Són equiparables a aquest subgrup, a efectes de la seva gestió, els residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals.
Els residus municipals, per la seva importància estratègica i la seva presència al conjunt de la societat, disposen d’un programa de gestió, una planificació d’infraestructures i un model de gestió específics. El model de gestió vigent i les bases de la planificació es fonamenten, entre d’altres, en els principis de proximitat, suficiència i responsabilitat del productor, així com en la jerarquia establerta per a les diferents formes de gestió, que dona prioritat a les actuacions de prevenció i a la recollida selectiva.
La importància de la recollida selectiva
En la major part dels casos, les competències sobre la gestió de residus municipals pertanyen als ens locals (ajuntaments o agrupacions de municipis). Aquests s’encarreguen de definir el model de recollida més adequat considerant les característiques pròpies de cada municipi o agrupació municipal. A la major part d’aquests s’aposta per un sistema de segregació i recollida en cinc fraccions: paper i cartró, envasos lleugers, vidre, orgànica i resta.
La recollida selectiva, doncs, consisteix a recollir diferenciadament diferents fraccions dels residus municipals per tal de poder reciclar-les. La recollida selectiva i el reciclatge permeten estalviar recursos escassos i part de l’energia necessària per a la fabricació dels productes a partir de matèries primeres verges.
L’aspecte bàsic de la recollida selectiva és la selecció que els ciutadans i els comerços fan dels productes recuperables i que, posteriorment, l’administració pública s’encarrega de gestionar.
Segons l’última estadística disponible de l’Agència de Residus de Catalunya, de l’any 2023, l’índex de recollida selectiva en aquesta regió va assolir el 46,7% del total de residus generats, una dada lleugerament superior a l’any anterior.
Les deixalleries municipals
Les deixalleries (també anomenades punts verds o centres de recollida) són els centres de recepció selectiva de productes per a la reutilització i de residus municipals per a tractaments posteriors: la preparació per a la reutilització, la valorització i la disposició final. Aquestes instal·lacions estan orientades a residus especials en petites quantitats —com ara pintures, dissolvents o bateries—, residus voluminosos —com ara mobles i electrodomèstics—, residus vegetals i enderrocs.
Així, doncs, una deixalleria és una instal·lació que permet assolir nivells més alts de recollida selectiva i que també pot prestar tasques de suport al servei municipal de recollida de residus, especialment en el cas de residus municipals especials com aparells o restes d’aparells elèctrics o electrònics; piles, bateries i altres acumuladors; tòners d’impressores domèstiques, o objectes voluminosos com ara mobles, entre d’altres.
També s’han de portar a aquests punts —en cas que ofereixin aquest servei de recollida— les agulles, xeringues o objectes punxants d’ús sanitari i procedència domiciliària. Aquests residus, que s’han de guardar dins d’un recipient de plàstic rígid, es dipositen en un contenidor específic homologat per a la recollida de residus sanitaris.
Cal tenir en compte que els residus de medicaments que es generen als domicilis —ja siguin sobrants o caducats— i els envasos d’aquests s’han de dipositar als punts de recollida SIGRE de les farmàcies.