Amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la prevenció de residus i augmentar-ne l’impacte real, cada mes de novembre se celebra arreu d’Europa la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, amb l’impuls d’actes comuns a tot el continent, basats en una mateixa metodologia. Aquest any la Setmana, que ja arriba a la setzena edició i se celebra del 16 al 24 de novembre de 2024, fa èmfasi en la importància de lluitar contra el malbaratament alimentari. El lema d’enguany és “Malbaratar aliments és de mal gust!”.
La Setmana Europea serveix en general per donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria. Per això, durant aquests dies es fomenten accions sostenibles per reduir els residus arreu d’Europa, es fan públiques les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus i es busca canviar el comportament quotidià dels europeus pel que fa als hàbits de producció i consum.
Per què cal lluitar contra el malbaratament alimentari?
Cada any els estats de la Unió Europea produeixen més de 58 milions de tones de residus alimentaris, que corresponen a 131 kg per habitant. Aquestes dades són encara més excepcionals si tenim en compte que més de 37 milions de persones ni tan sols es poden permetre un àpat de qualitat cada dos dies.
En l’àmbit mundial, un terç de tots els aliments produïts per al consum humà es malgasten. Si es tenen en compte les dades del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, l’any 2019 es van produir al voltant de 931 milions de tones de residus alimentaris, que representen el 17% de la producció total d’aliments a tot el món. A més, la meitat dels residus alimentaris es produeixen a les llars, a l’àmbit de la restauració (restaurants, càtering) i al detall (supermercats, botigues).
Els impactes econòmics i ambientals d’aquest malbaratament són molt alts, insostenibles des d’un punt de vista global. De fet, per als residus alimentaris produïts anualment a Europa, hi ha un valor de mercat associat de 132.000 milions d’euros. A més, el malbaratament alimentari té conseqüències en termes d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle relacionades, per exemple, amb l’ús de terres de conreu, recursos d’aigua dolça i fertilitzants per a la producció d’aliments.
Per tot plegat, la European Week for Wast Reduction (EWWR), que promou aquesta celebració, ha decidit enguany unir forces per canviar la manera com es produeixen, consumeixen i distribueixen els aliments a Europa. Mitjançant accions i iniciatives inspiradores, tota la comunitat d’EWWR (administracions públiques, empreses privades, associacions, escoles i ciutadans) cal que es comprometi a repensar la seva relació amb l’alimentació i augmentar la seva conscienciació sobre l’impacte ambiental, econòmic i social del malbaratament dels aliments.
Recursos sobre la XVI Setmana Europea de la prevenció de Residus
A la pàgina web de la European Week for Waste Reduction s’hi pot trobar informació sobre com participar-hi i també eines de comunicació gratuïtes per promoure les accions de la Setmana, el projecte EWWR, així com activitats per sensibilitzar sobre la prevenció de residus al llarg de tot l’any.
D’altra banda, a la web de l’Agència de Residus de Catalunya hi ha informació diversa sobre com participar a aquesta celebració i aquí es pot recuperar el vídeo de la Jornada “Recursos per a la XVI Setmana Europea de la Prevenció de Residus: Malbaratament alimentari”
Finalment, a la pàgina web de la Diputació de Barcelona s’hi inclou un ampli catàleg de recursos de suport a projectes pilots i a accions puntuals presencials i virtuals impulsades per aquest ens.